dilluns, 2 de febrer del 2015

Educació Oberta

Feia mil anys que no dibuixava .




Open Access, Open Education, Creative Commons, Open directori. Tots aquest neologismes ens remeten a una manera nova de treballar amb la informació.
Parlem primer de tot , això sí, de terminologia. Open Education és un terme que queda molt bé i molt vistós si parlem en anglès, però en casos com aquest sempre m’ha semblant que vivim un estrany i metòdic procés d’aculturació. No ens hauria de fer por o mandra d’anomenar aquest moviment cultural com a Educació Oberta.

Una educació oberta a tothom, ja que el procés que es va iniciar amb els Creative Commons (http://creativecommons.org/education) ens duia inevitablement al següent pas: als Recursos d’Educació Oberta. A la pàgina anterior s’explica amb total claredat: “Open Educational Resources (OER) are teaching, learning, and research materials in any medium that reside in the public domain or have been released under an open license that permits their free use and re-purposing by others.”

https://stateof.creativecommons.org/img/sotc3.png

En aquestes alçades de la vida, ja no és lògic ni moral que l’educació quedi restringida a determinats públics o a grups tancats; la informació que es genera al voltant de l’educació hauria de ser universal. Gràcies a l’accés a internet estem més a prop d’aconseguir allò que diu la UNESCO: 

"Tota persona té dret a l'educació. (...) L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals (...)."
Article 26 de la Declaració Universal dels Drets Humans.


És en aquest àmbit on les TIC brillen amb tot el seu potencial, l’accés a internet des de qualsevol dispositiu fixe o mòbil pot dur a la universalització del coneixement, i d’aquesta manera treure un benefici real i conjunt de la globalització on vivim actualment.
De mica en mica, els centres culturals es van afegint a aquest procés de renovació cultural i un dels exemples és el de la Universitat Oberta.
La  UOC disposa d’un repositori(http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/?locale=ca) on s’informa que : “El repositori institucional de la UOC conté les publicacions digitals en accés obert produïdes per la UOC en les activitats de recerca, docència i gestió”.
No és gaire cosa però per alguna banda s’havia de començar...

Si algú vol aprofundir més en el tema també pot revisar els fonaments de l’educació oberta en alguns dels  blocs dels meus companys i companyes del màster.
I per acabar us deixo amb un vídeo que ho resumeix bastant bé:

http://vimeo.com/43401199



Why Open Education Matters from Blink Tower on Vimeo.

dimarts, 20 de gener del 2015

Alerta vermella, hi ha un nou brot d'EPA!


Al voltant del concepte del Personal Learning Environment es podrien aportar moltes argumentacions però de moment la que més m'ha agradat és la del nostre company en Jordi. La llengua catalana té prou recursos com per no haver de demanar cap préstec en aquest àmbit concret.

L'únic problema que se'm presenta és de caràcter lúdico- semàntic, potser al nostre company no li agrada el PLE perquè dóna sensació d'acabat , no dóna joc . Si ja està ple no hi podem afegir res més i si està massa ple no és gaire agradable de llegir.
D'altra banda,  si et mostro la meva EPA, m'arrisco a causar una certa impressió escatològica. Ja que té nom de virus maligne o d'erupció cutània.
Però també tenim l'opció de tractar-ho com una interjecció: EPA!!!!

Un crit de guerra que ens anima a continuar l'esforç i la investigació tecnològica de manera que mai quedi prou PLE, que sempre hi hagi un petit espai per una altra utilitat.

Per cert.. aquí teniu la meva EPA:






Una  EPA simple, senzilla i directa ; sense artifícis innecessaris ni dibuixets.
Amb un filaments que fan de nexe entre una acció i una altra. 

Ja que una de les característiques que m’ha donat més maldecaps ha estat la divisió a agrupació de les utilitats , aplicacions en les diferents opcions : accés, creació i compartició.
Segons Adell i Castañeda (2011) les parts que formen un ple són els recursos amb els que podem accedir a la informació. Els recursos amb els que es pot generar nova informació i reflexions i , per últim, els entorns on ens podem relacionar i compartir reflexions .
Però un concepte fonamental és on es comenta que cap dels recursos ni estratègies que es poden fer servir en l’ecosistema de l’EPA  no són exclusius d’una àrea determinada. Per tant, no és una tasca senzilla la plasmació pictòrica de la nostra pròpia EPA.I el més segur és que s’hagi d’anar actualitzant cada poc temps. 


Malgrat tot no se li pot negar que és un bon exercici de reflexió.


Aquí us deixo un vídeo amb la informació bàsica sobre els PLE o EPA: 

 

A partir d'aquí... l'infinit.

dimecres, 3 de desembre del 2014

A BON FI, TOT LI ÉS CAMÍ.


.

Aquest és el vídeo que ha sorgit de la col·laboració de quatre visions del món diferents d’allò que hauria de ser un docent. Potser no siguin les millors fotografies , tal vegada el seu muntatge no guanyi cap premi honorífic a Hollywood. Però sí que es pot considerar com un exemple de treball col·laboratiu. Durant les diferents matèries que s’han anat tractant durant el màster hem pogut comprovar que la comunicació entre les diferents entitats que conformen el sistema educatiu no era gaire fluïda. L’exercici col·laboratiu no és una tasca fàcil de portar a terme. Les decisions havien de ser consensuades : l’ordre de presentació, les imatges, el text que les havia d’exemplificar  i fins i tot l’elecció de la música de fons va resultar ser un petit escull que vam podem superar, malgrat els diferents entrebancs.

L’avaluació de l’experiència fins el moment es podria considerar positiva . Hem hagut de treballar diferents competències . I hem après   a fer el vídeo del photopeach, fent, amb la pràctica. Com s’especifica a la classificació de l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació(ANECA)   hem treballat tot un seguit de competències transversals ja fossin instrumentals: presa de decisions, resolució de problemes, coneixements d’informàtica relatius a l’àmbit d’estudi; personals: treball en equip, raonament crític; o sistèmiques: adaptació  a noves situacions, creativitat i motivació per la qualitat.



Tot això ens ha dut a pensar i repensar ( altrament dit reflexionar) sobre com ens agradaria ser i actuar en el cas que ens dediquéssim a la docència. En els estadis finals de l’edició del vídeo vam comprovar que el muntatge original també havia sortit molt bé. Ara es podia observar com el producte final era més robust i ampli però l’essència ja es podia intuir des del primer vídeo. Personalment considero aquest fet un exemple de l’evolució com a alumne i és un indicador que em mostra que aquesta eina, així com d’altres d’edició de vídeos i imatges poden ser molt útils en l’elaboració de treballs avaluatius. Entre tots hem arribat a configurar una feina que ha agafat sentit pràctic i ens ha resultat bastant útil. Com a alumnes hem pogut comprovar que amb eines multimèdia com el photopeach  podem treballar diferents aspectes que s’han anat tractant al llarg de tota l’assignatura i ens donen peu a fer-les servir com a docents.

L'última imatge ho exemplifica molt bé, o potser no. 
Fins aviat.




https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh61P0UZ-KBIMt1Z8P7NUoFDFaBMWPLuPyDgQwbMWdkQwNsjq_zRlu5eCVjHGrO5geNVfniJWro2MpZtfs4Ha_H5hXZj1g7HcXFxlc_aHXUqMwpLRh7-nxjFZygeXLVExkyAg6JEkSpdhtM/s1600/keep-calm-it-s-the-final-countdown-2.png

diumenge, 23 de novembre del 2014

Beam me up, Scotty



Les tecnologies aplicades a l’ensenyament ens revolucionen la vida.



Font:http://www.dreamstime.com/stock-photo-twitter-birds-image19663330




Mai de la vida se m’hagués passat pel cap que faria servir l’aplicació de l’ocellet blau més famós de les xarxes socials.  D’entrada el meu rebuig era total, no trobava cap utilitat a una eina que només es feia servir per mostrar l’enginy o la ignorància del personal en unes quantes paraules.

Però per a ignorància la meva, ja que la informació que es pot trobar d’un tema en concret és inabastable. I més concretament, en el tema de l’educació la oferta és infinita. Tan infinita que molt sovint em semblava que observava un abisme profund i misteriós de piulades i repiulades, errors de connexió i mals de cap.

Després d’unes setmanes de fer servir aquesta eina puc dir sense cap mena de problema que m’ha convençut bastant, és una aplicació amb moltes més sortides i utilitats que la majoria de xarxes socials però també s’ha de dir que és molt fàcil perdre’s pel camí. I que malgrat que va ser creada per utilitzar-se als dispositius mòbils és molt més còmode quan es pot gestionar des d’un ordinador. Em passa el mateix que a la companya Laia http://claswars.blogspot.com.es/ al principi no ho veia molt clar però ara ja m’he convençut.

Una altra aplicació que hem fet servir és l’Instagram. Aquesta aplicació amb interfície de càmera clàssica s’ha popularitzat d’una manera fabulosa des del seu naixement cap al 2011.

http://www.dreamstime.com/royalty-free-stock-photos-instagram-image25800228
A la majoria de les persones els hi encanta fer fotos i poder-les retorçar des del mateix dispositiu on les has fet és una gran idea.

Si aprofitem això i ho ajuntem amb el problema dels drets d’autor de les imatges, ens trobem en un punt on és millor que la gent es fabriqui les seves imatges que no pas que agafi les d’altra gent sense el seu coneixement o  consentiment.


Teòricament és pot fer servir com un eina per a desenvolupar el pensament abstracte, tractar de resumir o concentrar tota una idea en una sola imatge que la representi. D’ entrada sembla un bon exercici i hem pogut comprovar amb les fotos dels companys que amb alguns temes es poden aconseguir imatges molt bones. Però amb d’altres la majoria hem arribat a resultats semblants i , no ho negarem pas, força vegades ens hem trobat amb unes fotografies molt similars. Segurament sigui un altre cas de falta de pràctica  encara que també podria ser que no tots tinguéssim la mateixa facilitat per treballar amb imatgeria visual i temes conceptuals.




font: www.pechakucha.org





Una altra de les novetats que hem descobert aquest any és el de fer les presentacions en el format japonès del pechakucha. Fer presentacions ja és un estàndard a tots els nivells d’educació. El problema és que la majoria de gent fa sevir un tipus d’esquema de presentació que resulten molt monòtons i , que realment  destrueixen l’essència d’allò que hauria de ser una presentació.


La gran majoria de presentacions o powerpoints com els anomena molta gent, no passen de ser un cúmul de diapositives amb el mateix format. Quatre o cinc punts escrits ( si tenim sort i no és mig text) i un dibuix o foto que fa referència al tema que tractem.

Aquest fet ens ha dut a la gran majoria a fer presentacions llegint el que hem escrit a la diapositiva i això no és fer una presentació. Una bona part de la presentació acostuma a ser el text de la pantalla i si treballem d’aquesta manera  ja no faria falta la figura del ponent. Per sort l’altre dia se’ns va presentar el pechakucha com una alternativa molt interessant a aquest problema.

I encara que no sigui directament una eina digital com les anteriors , aquesta manera de treballar les presentacions ens permet fer servir les fotografies que nosaltres mateixos hem fet amb l’Instagram , per exemple, oo també algun tweet que ens sembli interessant.

A banda d’una manera més dinàmica de presentar idees i de fer exposicions també ens trobem amb un contenidor magnífic d’eines TIC. Tot un descobriment.



Us recomano aquestes pàgines web on es mostra com podem fer servir elements tecnològics a les aules, fins i tot el polèmic telefon mòbil: