diumenge, 23 de novembre del 2014

Beam me up, Scotty



Les tecnologies aplicades a l’ensenyament ens revolucionen la vida.



Font:http://www.dreamstime.com/stock-photo-twitter-birds-image19663330




Mai de la vida se m’hagués passat pel cap que faria servir l’aplicació de l’ocellet blau més famós de les xarxes socials.  D’entrada el meu rebuig era total, no trobava cap utilitat a una eina que només es feia servir per mostrar l’enginy o la ignorància del personal en unes quantes paraules.

Però per a ignorància la meva, ja que la informació que es pot trobar d’un tema en concret és inabastable. I més concretament, en el tema de l’educació la oferta és infinita. Tan infinita que molt sovint em semblava que observava un abisme profund i misteriós de piulades i repiulades, errors de connexió i mals de cap.

Després d’unes setmanes de fer servir aquesta eina puc dir sense cap mena de problema que m’ha convençut bastant, és una aplicació amb moltes més sortides i utilitats que la majoria de xarxes socials però també s’ha de dir que és molt fàcil perdre’s pel camí. I que malgrat que va ser creada per utilitzar-se als dispositius mòbils és molt més còmode quan es pot gestionar des d’un ordinador. Em passa el mateix que a la companya Laia http://claswars.blogspot.com.es/ al principi no ho veia molt clar però ara ja m’he convençut.

Una altra aplicació que hem fet servir és l’Instagram. Aquesta aplicació amb interfície de càmera clàssica s’ha popularitzat d’una manera fabulosa des del seu naixement cap al 2011.

http://www.dreamstime.com/royalty-free-stock-photos-instagram-image25800228
A la majoria de les persones els hi encanta fer fotos i poder-les retorçar des del mateix dispositiu on les has fet és una gran idea.

Si aprofitem això i ho ajuntem amb el problema dels drets d’autor de les imatges, ens trobem en un punt on és millor que la gent es fabriqui les seves imatges que no pas que agafi les d’altra gent sense el seu coneixement o  consentiment.


Teòricament és pot fer servir com un eina per a desenvolupar el pensament abstracte, tractar de resumir o concentrar tota una idea en una sola imatge que la representi. D’ entrada sembla un bon exercici i hem pogut comprovar amb les fotos dels companys que amb alguns temes es poden aconseguir imatges molt bones. Però amb d’altres la majoria hem arribat a resultats semblants i , no ho negarem pas, força vegades ens hem trobat amb unes fotografies molt similars. Segurament sigui un altre cas de falta de pràctica  encara que també podria ser que no tots tinguéssim la mateixa facilitat per treballar amb imatgeria visual i temes conceptuals.




font: www.pechakucha.org





Una altra de les novetats que hem descobert aquest any és el de fer les presentacions en el format japonès del pechakucha. Fer presentacions ja és un estàndard a tots els nivells d’educació. El problema és que la majoria de gent fa sevir un tipus d’esquema de presentació que resulten molt monòtons i , que realment  destrueixen l’essència d’allò que hauria de ser una presentació.


La gran majoria de presentacions o powerpoints com els anomena molta gent, no passen de ser un cúmul de diapositives amb el mateix format. Quatre o cinc punts escrits ( si tenim sort i no és mig text) i un dibuix o foto que fa referència al tema que tractem.

Aquest fet ens ha dut a la gran majoria a fer presentacions llegint el que hem escrit a la diapositiva i això no és fer una presentació. Una bona part de la presentació acostuma a ser el text de la pantalla i si treballem d’aquesta manera  ja no faria falta la figura del ponent. Per sort l’altre dia se’ns va presentar el pechakucha com una alternativa molt interessant a aquest problema.

I encara que no sigui directament una eina digital com les anteriors , aquesta manera de treballar les presentacions ens permet fer servir les fotografies que nosaltres mateixos hem fet amb l’Instagram , per exemple, oo també algun tweet que ens sembli interessant.

A banda d’una manera més dinàmica de presentar idees i de fer exposicions també ens trobem amb un contenidor magnífic d’eines TIC. Tot un descobriment.



Us recomano aquestes pàgines web on es mostra com podem fer servir elements tecnològics a les aules, fins i tot el polèmic telefon mòbil:



2 comentaris:

  1. He de reconèixer que el títol d’aquesta entrada m’ha fet tanta gràcia que no podia no llegir el teu article, molt bo!
    Jo, al igual que tu, al principi no m’inclinava molt per això d’haver-me fer un compte en Twitter però l’he vist la utilitat d’estar informat al minut de qualsevol tema. El que més m’agrada, com comento en el meu blog, és que no és tan personal com Facebook (o pot ser que no segueixo a cap maníac que penja cada minut el que està fent). T’he fet cas i he llegit un de les pàgines web que recomanes sobre l’ús dels telèfons mòbils a les aules. Si m’hagués preguntat fa tres mesos, t’hagués dit que estic totalment en contra. Però avui penso que es pot aprofitar aquest recurs per incentivar als alumnes i crear coses interessant com és fer una pel·lícula, qualsevol projecte que hagin d’emprar la càmera o la infinitat d’aplicacions relacionades amb l’educació. Està clar que si es prohibeixen, els alumnes no deixaran de portar-los a l’escola ni d’emprar-los, aleshores en vers de posar-mos en contra del seu ús, anem a afavorir-lo i tots sortirem guanyant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mar, Gràcies per la teva resposta. El títol no podia ser un altre ja que des de ben petit havia associat la tecnologia amb la tripulació de l' USS Enterprise.
      COm molt bé has vist en les entrades dels enllaços web, haurem d'anar pensant com reutilizar els mòbils dins l'educació. Fins aviat.

      Elimina