 |
| La mare d'en Tonucci se n'adonaria. |
http://instagram.com/p/uXrscaH-oV/
Em va tocar bastant la fibra aquesta anècdota de la conferència d’en
Tonucci, amb el relat dels problemes que va tenir la seva mare per anar un sol
dia a classe. Va decidir de córrer riscos només pel fet d’aprendre una cosa, la
que fos, però aprendre. El premi d’aprendre era més gran que el càstig que
rebria per deixar descuidada la seva feina familiar amb les ovelles.
En Tonucci a la conferència parla de drets dels infants , de comunicació i de llibertat, d’aprendre amb alegria i dinamisme. I la idea em sembla grandiosa i de segur que ho és però la qüestió no és només posar-la en pràctica... o potser sí.
Els estudis actuals no es plantegen de manera agradable i molt sovint es fan avorrits. Els docents es queixen de la inadequació del currículum, de la impossiblitat de dur-lo a terme en un espai reduït de temps; es troben sobrecarregats de feina però els alumnes normalment també ho estan. Fins
i tot jo tinc la mateixa sensació en aquest màster. Se’m fa difícil venir cada dia a seure quatre hores seguides i
desconnecto massa sovint. Se'ns parla de dinàmiques, de competències i de constructivisme, de models d'orientació i de pedagogia però haurem de realitzar unes pràctiques, una memòria i un treball en un temps ajustadíssim. Dedicació total, temps reduït, molt de contingut en poc temps... tot això no s'allunya gaire de l'ensenyament tradicional. O potser m'equivoco.
Això em fa plantejar-me algunes qüestions: podria arribar a ser un bon professor ? Ho sabria plantejar amb una pràctica diferent? O potser mirat d'una altra manera es pot arribar a pensar que no sóc un bon estudiant del segle XXI?
Això em fa plantejar-me algunes qüestions: podria arribar a ser un bon professor ? Ho sabria plantejar amb una pràctica diferent? O potser mirat d'una altra manera es pot arribar a pensar que no sóc un bon estudiant del segle XXI?
El senyor Tonucci té les idees molt clares de com hauria de
ser una escola ;no una de moderna en contraposició a l’escola antiga, sinó una escola viable,
capaç i enriquidora. I les seves idees semblen plausibles i et poden arribar a emocionar.
Però una de les parts implicades en l'escola del segle XXI: les famílies , tenen una altra idea d’allò que hauria de ser
millor per a l’educació dels seus fills.
Comento això arrel d'una entrada del diari la Vanguardia en la seva versió digital d'ahir mateix: http://www.lavanguardia.com/vida/20141021/54418107382/faltas-eso-cambiar-ensenanza-normas.html.
Aquí teniu uns bocinets de pensament extret dels comentaris de la gent;és molt interessant veure els comentaris de pares i mares preocupats :
Alguns ja tenen molt clara la font del problema:"quan el teu fill arribi a secundària, ves al tanto amb tot allò que soni a "projectes".“los nacidos a partir del sesenta se vieron educados por un sistema de fichas, plastelinas, trabajos manuales y otros quehaceres”;“suelen ser "profes guays" que van de colegas y que aprueban a casi todos los alumnos por aprender a hacer la O con un canuto o por pintar cuatro nubes de colorines”.
Comento això arrel d'una entrada del diari la Vanguardia en la seva versió digital d'ahir mateix: http://www.lavanguardia.com/vida/20141021/54418107382/faltas-eso-cambiar-ensenanza-normas.html.
Aquí teniu uns bocinets de pensament extret dels comentaris de la gent;és molt interessant veure els comentaris de pares i mares preocupats :
Alguns ja tenen molt clara la font del problema:"quan el teu fill arribi a secundària, ves al tanto amb tot allò que soni a "projectes".“los nacidos a partir del sesenta se vieron educados por un sistema de fichas, plastelinas, trabajos manuales y otros quehaceres”;“suelen ser "profes guays" que van de colegas y que aprueban a casi todos los alumnos por aprender a hacer la O con un canuto o por pintar cuatro nubes de colorines”.
Encara que n'hi ha que també intueixen alguns dels problemes: “Tenim el pitjor model educatiu, perque tenim els pitjors
polítics, van cambian de metode segons bufa el tenen als profersor inundutats
de paperasa que han de omplir explicant que fan, per qui ho fan i a qui ho
fan...hores i hores de feina esteril, que va en detriment del temps de feina”;“que los alumnos de ESO escriban
mal no es más que otro síntoma del problema de fondo que sufre nuestra
sociedad, la falta de respeto en general, la poca cultura del esfuerzo, al
sobreprotección de niños y jóvenes”.
Els il·luminats no hi falten pas: “si hi hagués suspensos en massa "otro gallo cantaría";“Només m'hi falta que hagués sortit al teu text l'expressió "moviments de renovació pedagògica", que són uns dels grans culpables de la situació”.“Más exigencia, no hay otro modo de arreglar esto. La manga ancha no lleva a ninguna parte.”
A quina
reflexió podem arribar després de llegir aquestes paraules? Com es podria
trencar aquesta dicotomia entre allò que suggereix en Tonucci i allò que pensen els responsables primers
dels alumnes que són els seus pares?
Us convido a veure la conferència i a treure les vostres
conclusions:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada