MILLORAR LES NOSTRES COMPETÈNCIES o el currículum incontinent

Jo no et demano la lluna ...

http://instagram.com/p/u7z0N-n-lz/?modal=true

Parlàvem l’altre dia a l’aula al voltant del tema de  l’escola inclusiva, més o menys tothom estava d’acord en què la realització total o parcial  a la pràctica d’aquest concepte se’ns presenta com una utopia. Alguns no vèiem molt clares les opcions pedagògiques que li resten al docent en una aula heterogènia quan aquesta es composa de més de 20 alumnes amb necessitats , tots d’ells, específiques i molt sovint diferents.

D’altres no ho tenien tant clar i també ho veien com a utopia degut , principalment, a la manca de recursos materials i de personal docent especialitzat . Sobre aquest punt no hi va haver molta discussió ja que tots en major o menor manera tenim clars que els recursos que s’estan destinat a les escoles no són suficients però també vam acordar que queixar-se d’una situació que no pots canviar no serveix de gaire i que amb una bona actitud, el docent pot aconseguir sempre unes mínimes millores diàries i que moltes millores mínimes al llarg del temps poden esdevenir  un petit canvi però significatiu.  

Se’ns animava a seguir aquest camí utòpic ja que no l’hauríem de considerar dolent com a utòpic sinó com a guia d’allò que hauria de ser el nostre camí docent.

http://steelturman.typepad.com/.a/6a00d83451bab869e201156f0c40b2970c-pic

I parlant d’utopies, l’Alba  al seu bloc ens comenta que el concepte de persones ideals d’en Zabala  no li acaba de convèncer gaire. O gens ni mica. Potser perquè aquest adjectiu té connotacions poc positives; els ideals normalment no s’arriben a assolir mai. Ens estressen i desvien d’una pràctica educativa que hauria de ser més propera i efectiva. Tal vegada, aquest adjectiu ens porta memòries de temps més inflexibles i radicals on només es volia assolir un ideal i tota la resta es deixava de banda o s’eliminava.

Personalment considero que l’autor s’ha deixat endur per un sentiment purament estètic i ha volgut embellir el seu concepte amb resultats però, no molt satisfactoris. Com li dirien a algunes bandes. Està bé, però necessita millorar.

Potser és la mateixa idea d’en Zabala la que se’ns presenta en aquest article però explicat d’una manera més directa. A l’article el pedagog es lamenta de la pèrdua de temps en els seus intents de convèncer la classe política de la necessitat d’una millora en l’educació. Sembla que els seus intents no han fructificat i ara ho intenta amb les famílies, amb els ciutadans del carrer.

Tothom s’omple la boca de grans paraules i crítiques al sistema educatiu i els seus resultats i de com l’informe PISA deixa els alumnes i els docents en evidència davant els altres països.  Però aquest pedagog ja ho ha vist des d’una altra perspectiva i també ens parla dels alumnes “ideals”.

Segons  en Xavier Melgarejo ara ens caldria més tenir : “uns ciutadans ètics que no pas uns grans resultats als informes PISA”. La situació econòmica i social del país no deixa gaire marge de millora, i prou bé s’està fent amb tot el que està caient.  Els països que promouen l’equitat en tos els aspectes eductius  i socials són els que mantenen una millor estructura i estan més cohesionats.

Potser la utopia d’aquest país fragmentat no sigui la millora de la seva educació sinó la formació de persones , de ciutadans més ètics.

Més ètics, com es fa això?

https://www.youtube.com/watch?v=dm3WCZud0UQ